Divuitè dia

Hola a tots! Avui és el primer dia que escric al bloc. Aquest any no tinc ni temps d'escriure!! Per la tranquilitat de tots, estem bé ja que com molt bé diu la familia Vilanova hem tingut un huracà molt aprop. Ens aquest moments estic al vaixell de tornada cap a Nova Scotia, i com que el moviment es forca fort aprofito escriure per distreure`m una mica. L'huracà Bill va passar ahir la tarda per Halifax i tot la zona sud de l'illa que vam estar visitant fa uns quants dies; hi ha forca gent sense llum, petites inundacions, i a Peggy's Cove a tres nois se'ls va endur un cop de mar quan eren prop del far ( recordeu el de la foto de fa uns dies), ahir al vespre havia d'arribar a Terranova a la zona que vam estar visitant la setmana passada i a la capital, nosaltres erem ara a la zona oest; el que si que hi havia avisos eren de pluges fortes i vent pero a nosaltres nomes ens va ploure una mica i aquesta nit si que ha fet vent pero no molt fort, va ploure molt mes abans d'ahir que ahir i avui al mati ja feia solet. Els diaris diuen que l'huraca ha ant mes depressa del que es pensaven i mes cap a dins del mar i a St john's a la capital i a la sona sud on vam estar els primers dies ha tombat arbres, petites inundacions i ja s'ha retirar l'estat d'alerta. El que si que s'han alterat bastant son els ferries. Nosaltres haviem de marxar avui a les 23,45pm i ens han recol.locat a un ferry que teoricament havia de sortir a les 7 pero ha sortit a les 8,45pm. Esperem arribar al continent be ja que a Terranova he tinmgut la sensacio varies vegades d'estar a l'ultim raco de mon; només hem tingut cobertura amb el telefon a la capital i aixo del wifi es practicament inexistent.
Bé, us explico el que hem fet aquests dos ultims dies.
Ahir dia 23, diumenge ens vam llevar forca d'hora ja que la previsio del temps era que a partir del migdia plouria fort i no es podria fer res i vam conduir fins l Wester Brook, allà vam fer un trail de 5 km anar i tornar fins arribar al Western Brook Pond, un llac de formacio glacial precios que recorda els fiords noruecs, la llastima era que els cims estaven tapats. Aquest parc nacional es precios, la seva immensitat varietat dels llocs, animals... et corpren. Marxant d'alla vam veure dos moose que eren els que ens faltaven!!!Despres vam anar pujant cap al Nord vorejant tota la costa i comtemplant alguns pobles petits de pescadors ,basicament de bacalla i lobster, fins arribar a un poble que es diu Cow Head, si, si... que es on hi ha la Shallow Bay amb una de les poques platges amb sorra que hi ha en aquesta costa ja que es sorra resultar de l'accio de la glacera. Despres vam tornar a baixar per la costa i vam para al Green Point, un lloc excepcional on veus tots els estrats. Aquest lloc es molt impoortant pels geolegs i ha estat designat frontera entre els periodes Cambria i Ordovicia i a part de eure molt be els estrats conte fossils forca peculiars; la platja tambe es sorprenent, totat esta plena de cargols de mar; ja en veureu fotos quan tingui algu que m'ajudi a penjar.les!!!. A la tarda vam conduir fins a la part sud del parc )la carretera de la zona nord te 50km i la de la zona sud 38, o sigui que es un senyor parc i com que al centre interpretatiu ens van dir que el trail, ruta, que voliem fer avui era millor que el fessim llavors ja que no la podriem fer degut a la previsio dels temps . Aixi que ja ens veien tornant-nos a posar les sabates de caminar i anar a veure una de les coses mes esperades del nostre viatge a Terranova, les Tablelands. El paisatge es meravellos semla que estiguis en un altre planeta surt d'un revol on encara tot es verd i amb arbres i et trobes una serie de muntanyes, planes de dalt, de color bronze, sense gents de vegetacio que et deixen bocabadat. No m'estrana que tot el parc sigui un lloc declarat d'interes mundial. Les tablelands estan formades per roques que proven del mantell de la Terra, no se si ho dic bé, o sigui que son els material que es trobem mes a l`interior de la terra i segons la informacio que et donen enlloc del mon aquest tipus de roca es trobade manera tan accessible com al Gros Morne.
O sigui que va ser un dia forca cansat pero excepcional, que voldries que dures mes hores poer poder anar contemplant les meravelles de la natura. Finalment vam anar a dormir a un camping sota del discovery centre del park, i vam tenir un lloc privilegiat, l'autocaravan davant del la badia Bonne Bay i...... completament sols. Hi havia un cartell a la porta de l'oficina que deia que estava obert que ens servissim l'aigua i l'eletricitat que fes falta i que ja passarien. Aixo es Canada!!

Carme