Pessatours, el retorn

ATENCIÓ A TOTHOM, JA ESTÀ DISPONIBLE EL NOU BLOC DE LA "SAGA" PESSATOURS !!!

Clica'm !

COMIAT

I fins aqui el nostre viatge per les Maritimes i Newfounland. Potser no és una zona tan turística(de fet molts dels llocs que hem visitat hem estat els primers catalans i espanyols) ni tan captivadora com la zona de l'oest, les Rockies i Vancouver Island, ni tan multicultural ni on aquesta multiculturalitat està tan ben assimilada (hi ha molt marcades les regions i el seu origen, els bretons, els escocesos, els irlandesos, els francesos tots amb les seves banderes i orgull nacional) però que té coses sorprenents com les marees, el Cape St. Mary's i les Tablelands i tot el parc natural del Gros Morne.
Quines coses recordarem del viatge?
Quan viatges al Canadà sempre has de tenir en compte les distancies i el temps que tardes en fer el trajectes, en aquesta zona a més hi has d'afegir l'estona dels bots (en un d'especial fins i tot se'ns va obrir l'armari i van caure els plats amb una trencadissa considerable!!!), i tot tipus de sacsejades de les carreteres, ja que gairebé totes son força dolentes . Les zones horàries (Newfoundland té fins i tot zona horarìa pròpia i un diccionari, i déu n'hi do el que costa entendre'ls).
També recordarem les picades de mosquit, tot i el carregament d'antimosquits que duiem- pero com ens deia la gent d'aqui som carn fresca, nois.
Les meravellosoes postes de sol que hem vist a Newfoundland amb el mar, els penya segats i fins i tot alguna balena per allà el mig, i les postes de sol del Cap Breton amb aquella carretera malgirbada amb pujades i baixades pronunciades al costat del mar.
L'innombrable nombre de fars, les cases acolorides de Nova Scotia amb les seves busties decorades i els jardins amb tot de cosetes, pous petitons, animalons i un far que gairebé no hi falta mai, i les més que acolorides i coquetones cases de Newfoundland (en especial als carrers de St John's que una toca a l'altra),
la gran quantitat d'ocells que hem vist i d'animals de tots tipus, les excursionetes que hem fet per disfrutar de la geologia del terreny que hem visitat (amb alguna roca i mineral i tot que hem portat de record per la col.leccio de la Laura"!!!! i també sorra per la nostra col.lecció).
I sobretot dues coses una mica divertides que també recordarem :
LOBSTER a tot arreu, dibuixat, en viu, bullit, entrepans de lobster,samaretes, pitets per menjar-ne, figuretes.. present a les vides de tots els canadencs d'aquesta zona i fent honor a això els McDolnald's fins i tot tenen un Mclosbster i ara que som a l'aeroport hi ha una botiga, de la empresa mes coneguda de la zona, on et venen lobsters vius o cuits i te'ls empaqueten de manera que t'aguantin 12 hores i et puguis emportar un lobster cap a casa.
I la història que expliquen els Newfies, els habitants de Newfoundland sobre la seva illa que ells anomenen "the rock": Déu va crear el món en sis dies. El setè, no va descansar, no. El va dedicar a tirar pedres a l'aigua per tal de crear Newfoundland.I es que les pujadetes i baixades, els peny-segats.. no són fàcils d'oblidar.

FAMILIA PESSARRODONA - SILVESTRE
Halifax, 27 AGOST 2009

TO OUR ENGLISH-SPEAKING FRIENDS

Hi there!!
The aim of this post is to get in touch with our friends from Canada, Poland, New Zealand and England that are following our blog so that they can know about our trip, adventures... I’m very sorry I didn’t write anything until today that I’m on the plane back home but we’ve been quite busy and I was pretty tired at night. Thanks for all your posts.
We’ve travelled to Atlantic Canada this summer!!! Perhaps it’s not a very common destination to go on holiday (we were the first Catalan / Spanish in quite a lot of B&B, campgrounds...). Anyway,You know we like uncommon places where we can enjoy nature and wildlife.
When you travel to Canada you have to keep in mind travel time – distances are long and travel times slow- , time zones, spectacular landscapes, wildlife as well as lots of bug spray!!!!
Our memories from Atlantic Canada will be the huge amount of white and red lighthouses we’ve seen, colourful houses –wornderful coloured houses in the steepy streets in St. John’s- and of course, lobster and scallops – McDonalds have a sandwich called Mclobster, indeed!!!- and at the airport you can buy lobster ready to take home!
We’ll also remember the tidal bore in Nova Scotia, a unique phenomenon to witness. It’s incredible to see how waves flow up and hide tide comes in -in only six hours you can experience up to 15m- difference. The tides in the Bay of Fundy are the most important in the world. Due to this fact, geology, rocks and minerals, and wildlife are very special. The walking tour we took at the Fundy Geological Museum in Parrsboro focused on geology, rocks ,minerals and fossils was very interesting. And what to say about the Hopewell Rocks, called the flowerpots. Did you see the pictures?
However, one of the things that we’ll best remember from NS are the unspoiled white beaches – and the seals- we found in Keijimkujik Seaside Adjunct..wow ... gorgeous and we were completely alone for quite a long time, and it was so sunny.Moreover, driving along the Cabot trail in Cape Breton was so relaxingt and wonderful.
History takes an important place in this area. You can see the Acadian Flag, experience the Celtic influence in Cape Breton but you sometimes wonder if they have assumed all this diversity and multicultural roots.
Migration is also important . It was important lots of years ago when so many people arrived at Pier 21 in Halifax but oiutward migration is still important today when many people, young people ,go west to find better opportunities. Fishing is an important in economy but it has also declined, as well as mining and agriculture is not very important neither other industries.
How about Newfoundland? The first thing you have to know is that they are Canadian but they are Newfies and I think Newfoundland goes first and they are so proud of it, they have their own time zone and a their own dictionary!!! And it’s so difficult to understand them, the other Canadians says it’s hard!!!
Newfoundland is also called the Rock- newfies tell that God made the world in six days but he didn’t rest on the seventh because he spend that days throwing rocks to make Newfoundland- and you can easily understand it because there is rock everywhere – and their highways and roads full of bumps- although they have two impressive National Parks full of trees.The stunning Tablelands , a bronse coloured flat-top massif part of the earth's mantle , make you feel are in another world. Its rugged coastline, spectacular cliffs and beautiful sunsets are memorable . The afternoon we spent on a cliff looking at five or six humpack whales diving while some seals were playing near the shore is unforgettable. Newfoundland is a place yet to be discovered.
Pessarrodona- Silvestre Family
August 27th flying from Halifax to London.

Vint-i-dosè dia i això s'acaba

Ara escrivim des de l'aeroport, aprofitant el wi-fi gratis :D. Després d'estar les primeres hores matineres fent maletes, triant i tirant roques, sorres entre d'altres, hem deixat la caravana. Un taxista ens estava esperant allà mateix així que ja hem vingut cap aquí. Bé, s'ha de dir que hem arribat a les 12:20 i el vol marxa 18:55, així que passarem el dia a l'aeroport. Quan haguem agafat l'avió, arribarem a Londres Gatwicka les 4:45 del matí i el vol torna a marxar a les 6: 15 cap aquí. Bé, no tenim res més que afegir, només que ens ha agradat molt i esprem tornar a fer un viatge l'any que bé !!

Vint-i-unè dia

Després d'esmorzar, hem passat pel centre interpretatiu del parc, a on hi havien tot d'animals dissecats. Sortint, hem fet un recorregut per la costa, veient penya-segats i platges vàries. Feia moltíssim vent i no ens hi hem pogut estar gaire estona. Després, hem sortit del parc nacional, i hem començat a fer quilòmetres per arribar a Halifax. Hem parat a Broad cove, a una platja de sorra molt bonica on l'Albert ha trobat un ós de cap d'olla. Després de la platja, ens hem posat a fer quilòmetres per arribar a lloc a una hora decent, parant per dinar i poc més. En total hem fet 436 km avui.

Vintè dia

El viatge del ferry ha durat dues hores més del previst i finalment ens hem posat a dormir a l'autocaravana a dos quarts de cinc. Ens hem llevat més tard de l'habitual i hem posat rumb cap al Cape Breton Highlands national park per la carratera anomenada cabot trail . La primera parada l'hem fet al Cape Smokey, on hem pogut contemplar tota la badia després d'una forta pujada. Després hem parat a la Ingonish Beach, on l'Albert s'ha banyat i hem dinat a unes taules. Amb cinquanta metres de diferència et podies banyar al mar o al llac ! Hem sortit de la platja i ens hem dirigit cap a la Pleasant bay, ja al cantó oest del cap Breton, on hem anat a veure balenes. De balenes balenes no n'hem vist, però sí que hem pogut observar caps d'olla ( pilot whales ) nedant molt a prop del vaixell. Per acabar el dia, hem fet parades a diferents miradors de la costa on hem pogut disfrutar d'una posta de sol meravellosa a més a més de la companyia d'un ant ( moose ). Hem dormit a Chéticamp.

Dinovè dia

Com he explicat a l'anterior entrada avui es el dia de la nostra tornada de Terranova a Nova Scotia. El primer que hem fet només llevar.nos es informar.nos de com estava la situacio i contactar amb la companyia del ferrry per verificar si podriem marxar avui o no ja que ahir tot havia estat cancrel.lat. Teniem previst fer una ultima excursi pel parc ja que fins a primera hora de la tarda podiem ser alla pero hem marxat al mati despres de contactar amb els del ferry ja que ens han avancat l`hora i teniem 350 km per fer.
Quan arribem a North Sydney, que seran finalment les 2 de la nit ens posarem a domir de seguida i si tot va sobre el previst dema anirem cap al Cape Breton, l'ultima etapa del nostre viatge.
Grácies a tots els que seguiu el bloc i als que ens escriviu comentaris ja que fa molta il.lusio quan ets fora!!!! Una abraçada a tots.

Divuitè dia

Hola a tots! Avui és el primer dia que escric al bloc. Aquest any no tinc ni temps d'escriure!! Per la tranquilitat de tots, estem bé ja que com molt bé diu la familia Vilanova hem tingut un huracà molt aprop. Ens aquest moments estic al vaixell de tornada cap a Nova Scotia, i com que el moviment es forca fort aprofito escriure per distreure`m una mica. L'huracà Bill va passar ahir la tarda per Halifax i tot la zona sud de l'illa que vam estar visitant fa uns quants dies; hi ha forca gent sense llum, petites inundacions, i a Peggy's Cove a tres nois se'ls va endur un cop de mar quan eren prop del far ( recordeu el de la foto de fa uns dies), ahir al vespre havia d'arribar a Terranova a la zona que vam estar visitant la setmana passada i a la capital, nosaltres erem ara a la zona oest; el que si que hi havia avisos eren de pluges fortes i vent pero a nosaltres nomes ens va ploure una mica i aquesta nit si que ha fet vent pero no molt fort, va ploure molt mes abans d'ahir que ahir i avui al mati ja feia solet. Els diaris diuen que l'huraca ha ant mes depressa del que es pensaven i mes cap a dins del mar i a St john's a la capital i a la sona sud on vam estar els primers dies ha tombat arbres, petites inundacions i ja s'ha retirar l'estat d'alerta. El que si que s'han alterat bastant son els ferries. Nosaltres haviem de marxar avui a les 23,45pm i ens han recol.locat a un ferry que teoricament havia de sortir a les 7 pero ha sortit a les 8,45pm. Esperem arribar al continent be ja que a Terranova he tinmgut la sensacio varies vegades d'estar a l'ultim raco de mon; només hem tingut cobertura amb el telefon a la capital i aixo del wifi es practicament inexistent.
Bé, us explico el que hem fet aquests dos ultims dies.
Ahir dia 23, diumenge ens vam llevar forca d'hora ja que la previsio del temps era que a partir del migdia plouria fort i no es podria fer res i vam conduir fins l Wester Brook, allà vam fer un trail de 5 km anar i tornar fins arribar al Western Brook Pond, un llac de formacio glacial precios que recorda els fiords noruecs, la llastima era que els cims estaven tapats. Aquest parc nacional es precios, la seva immensitat varietat dels llocs, animals... et corpren. Marxant d'alla vam veure dos moose que eren els que ens faltaven!!!Despres vam anar pujant cap al Nord vorejant tota la costa i comtemplant alguns pobles petits de pescadors ,basicament de bacalla i lobster, fins arribar a un poble que es diu Cow Head, si, si... que es on hi ha la Shallow Bay amb una de les poques platges amb sorra que hi ha en aquesta costa ja que es sorra resultar de l'accio de la glacera. Despres vam tornar a baixar per la costa i vam para al Green Point, un lloc excepcional on veus tots els estrats. Aquest lloc es molt impoortant pels geolegs i ha estat designat frontera entre els periodes Cambria i Ordovicia i a part de eure molt be els estrats conte fossils forca peculiars; la platja tambe es sorprenent, totat esta plena de cargols de mar; ja en veureu fotos quan tingui algu que m'ajudi a penjar.les!!!. A la tarda vam conduir fins a la part sud del parc )la carretera de la zona nord te 50km i la de la zona sud 38, o sigui que es un senyor parc i com que al centre interpretatiu ens van dir que el trail, ruta, que voliem fer avui era millor que el fessim llavors ja que no la podriem fer degut a la previsio dels temps . Aixi que ja ens veien tornant-nos a posar les sabates de caminar i anar a veure una de les coses mes esperades del nostre viatge a Terranova, les Tablelands. El paisatge es meravellos semla que estiguis en un altre planeta surt d'un revol on encara tot es verd i amb arbres i et trobes una serie de muntanyes, planes de dalt, de color bronze, sense gents de vegetacio que et deixen bocabadat. No m'estrana que tot el parc sigui un lloc declarat d'interes mundial. Les tablelands estan formades per roques que proven del mantell de la Terra, no se si ho dic bé, o sigui que son els material que es trobem mes a l`interior de la terra i segons la informacio que et donen enlloc del mon aquest tipus de roca es trobade manera tan accessible com al Gros Morne.
O sigui que va ser un dia forca cansat pero excepcional, que voldries que dures mes hores poer poder anar contemplant les meravelles de la natura. Finalment vam anar a dormir a un camping sota del discovery centre del park, i vam tenir un lloc privilegiat, l'autocaravan davant del la badia Bonne Bay i...... completament sols. Hi havia un cartell a la porta de l'oficina que deia que estava obert que ens servissim l'aigua i l'eletricitat que fes falta i que ja passarien. Aixo es Canada!!

Carme

Dissetè dia

Avui, ens hem llevat molt d'hora i hem conduit fins a Gros Morne National Park. Pel camí hem trobat força pluja, i hem fet 210 km, sense trobar cap poble ni cap casa.
El que si que hem trobat son els ja familiars "bumps"(bots)i s'ha obert un compartiment on hi teniem els plats i han caigut al terra.S'han trencat i n'hem hagut de comprar.
Quan hem arribat, hem anat al centre d'interpretació del parc ens han recomanat uns llocs per visitar. Hem anat a la Bonne Bay Marine Station, un lloc on hi ha investigadors joves de la universitat de Sant John's. Ens han explicat els animals marins que hi ha a la zona i fins i tot hem pogut tocar-los. Al sortir ja feia sol hi hem pogut fer fotos del Norris Point i llavors hem anat cap a Rocky Harbour i al Lobster Cove Head, un lloc on hi ha estrelles de mar. Portavem ja una estona buscant les estrelles, però la marea era encara alta, començava a fer fred, i el pare ens ha fet buscar una mica més i al final, el pare n'ha trobat una, després jo una altra i l'Albert més. Com que tots teniem fred, i es posava la boira, hem marxat al cap d'una hora. A part d'estrelles també hi havia roques de colors i altres animals com anemones, cargols i musclos.
Finalment hem arribat al camping del mateix parc, amb la plaça entre arbres, però sense electricitat ni aigua.

Nous vídeos ja disponibles !

Hola a tots i a totes, us informem que quatre nous vídeos estan disponibles, i a més a més, una nova secció: Paisatges. Hem penjat vídeos de foques, castors, estrelles i un paisatge.
Recordeu que si voleu escollir els videos on mirar, heu de fer clic a on-demand ( a sota el reproductor ), i després dintre les carpetes Wildlife ( on hi ha animals ) o Paisatges.
Esperem que vagin bé i us agradin!

Setzè dia

Avui ens hem llevat i hem marxat cap a Twillingate, cap a la costa nord. Aquí més d'hora ( juny i juliol com a molt tard )es veuen icebergs, però és clar, tot no es pot voler, si fa sol els icebergs es fonen i quan arriben els pessa no en queden. Hem passat per un centre interpretatiu per aprendre una mica sobre els natius d'aquesta zona ( no només hi havia vascs), veient com vivien , quines tècniques de caça utilitzaven, etc. Malauradament, els anglesos els van "exterminar" desterrant-los a les terres poc fèrtils del centre de l'illa o simplement executant-los. Hem arribat al poble cap a l'hora de dinar, i en acabat, hem agafat un vaixell per donar un volt per la costa. Ha estat bé, però s'ha de dir que avui estàvem molt cansats i ens convé descansar, així que, això és tot per avui nois.

Quinzè dia

Avui ens hem estat tot el dia al parc de Terranova, el primer parc nacional de l'illa. Després d'esmorzar, ens hem arribat fins al centre interpretatiu, on ens han recomenat unes petites caminades que ells anomenen trails. N'hem fet una a través del bosc, on al final hem arribat a una platja força bonica, on en teoria hi havia un niu d'àligues que no hem vist. Pel camí de 7 quilòmetres hem vist, això sí, un altre picot ( i aquest al natural ) i una perdiu entre d'altres. Bastant esgotats hem dinat i en acabat, ens hem dirigit cap a Salvage, un poblet de pescadors molt bonic i acollidor. Després, hem passat una estona a la platja de Sandy Cove, que per cert, és una de les més rares que hem vist, ja que, ni és de grava ( té sorra ), té l'aigua molt molt freda, i hi ha molta gent.
Per acabar el dia, hem fet una altra caminada pel bosc, aquesta vegada vora un estany, seguint un riu. El més fort és que hi hem vist castors, una família de cinc membres ha sortit cap al tard del seu cau. Hem disfruitat molt, veient com els "peques" començaven a nedar ( a algun però, se'l enduia la corrent ) i estant altra vegada tot sols. Hem tornat a dormir al càmping d'ahir.

Catorzè dia

Avui hem sortit de sant John's i ens hem dirigit cap al Terranova National Park. Però com que sempre ens compliquem la vida, ens hem arribat fins al Cap Bonavista, on hi ha una de les colònies de frarets( Puffins )més grans de nord Amèrica. Hem fet bastants quilòmetres sí, però ha valgut la pena. Hem parat a Elistone, on els hem pogut veure de molt a prop, i a on hem fet molt bones fotos. Després hem parat per dinar i ens hem arribar fins a unes formacions rocoses molt boniques i curioses. En acabat, hem anat a veure el far de Bonavista, on també hi havia una colònia una colònia de frarets. Es començava a fer tard i el temps se'ns tirava a sobre, hem pujat a l'autocaravana i vinga a fer quilòmetres. Hem arribat just perquè no ens plogués durant el camí, ja que hem aparcat l'autocaravana i a començat a ploure.

Tretzè dia

La pluja ens ha esgarrat el dia, ja que no ha parat de ploure amb menys o més intensitat.
Al matí hem fet alguna compra i per la tarda hem visitat el museu Johnson Geo Centre, que és de geologia amb informació sobre minerals de Terranova i Labrador bàsicament amb alguna roca de Mart i una exposició del Titànic que li ha agradat molt a la Laura.
Per acabar Citytour per prendre alguna fotografia de la ciutat coneguda per les seves cases de colors.

Dotzè dia

Avui s'ha de dir que tampoc ha estat gens malament. Els pares han conduit fins a Renews, mentre nosaltres dormiem a dalt (quina vida la nostra...). Allà hem pogut observar una gran quantitat d'ocells: territs, corriols i xatracs entre d'altres. Tot i ser molt esquívocs, hem pogut fer bones fotos ja que s'estaven atipant com lladres. Després hem fet una parada a Ferryland, on hem anat a l'informació i turisme per trucar a les iaies i l'Albert ha passejat per la platja tot agafant coses. Més tard hem tornat a parar per tirar una foto a Tors cove, en teoria no hi haviem d'estar gaire estona però tot tirant la foto al port, hem vist una marta, i això ens ha entretingut una estona. Hem dinat a Witless Bay, amb molt sol i davnt de les illes de la seva reserva ecològica.
Per acabar el dia ja, hem anat al Cape Spear, el punt més oriental d'Amèrica del Nord, on hem fotografiat el far més antic de Terranova. Allà l'Albert ha collit tot de fruites silvestres, gerds i bluberrys, i és que aquí la terra dóna molt de si.... Hem arribat al RV park de Saint John's ( la capital ), on hem acabat de passar la resta del dia.

Mapa ruta

Com han dit en un comentari, estaria molt bé que pengés el mapa de la ruta que estem seguint, i això és el que penso fer.
Aquest tros més ampliat és la península d'Avalon, al sud-est de l'illa. Situem-nos al mapa ampliat, el ferry va arribar a Argentia, a l'esquerra de la península, vam seguir cap avall i vam dormir a St. Bride's. Allà on no es veu carretera és on hi ha la colònia de mascarells. El segon dia vam seguir rodejant la costa, passant a l'altra banda fins arribar a dormir a Portugal cove south, passant Colinet i per St. Mary's. La punta del Mistaken point és on vam veure les balenes i avui hem seguit amunt direcció Saint John's, parant a Renews, Ferryland i Bay Bulls. Demà passat partirem cap al Terranova national park, que està més amunt ( no es veu ) seguint la carratera 1.

Onzè dia

Després de l'espectecular caminada d'ahir, ens hem llevat amb més ganes de veure vida salvatge. Hem esmorzat volant i hem posat rumb a l'altre "sortint" de la peninsula d'Avalon. Després de conduir una bona estona, hem parat a Point la Haye, una petit i acollidor poblet que va ser fundat en part per els pescadors vascs. Té una platja al·lucinant, on hem trobat centenars de conquilles d'eriçons, algunes en perfecte estat i altres foradades per despietats becs d'ocell. Com aquell qui diu, ens hem endut mitja platja, ja que hem collit alguns eriçons per fer-ne un bonic mosaic (idea de la mare), esponges i altres magnífiques troballes per a l'estudi de la vida marina de la zona.
En acabat, ens hem dirigit cap a St. Vincent's ( no Sant Vicenç de Castellet ), on en teoria es veuen balenes a escassos metres de la platja, ja que és on es troba un peix anomenat capelí que posa els ous a la sorra. Tot i l'explicació, s'ha de dir que no hem vist cap balena a St. Vincent's. Després de dinar al restaurant-caravana amb vistes al mar, hem anat a parar a Portugal Cove, un poblet pesquer anomenat així perquè els primers pobladors eren portuguesos. Allà hem fet una petita excursió per anar a veure una colònia d'ocells, i quina excursió quan hem descobert un grup de balenes estava menjant prop de la costa !!!!
Per que us en feu una idea, passaven a uns 20 metres de la costa, i nosaltres hem aparcat a la vora de la carratera, hem baixat fins a la punta del penya-segat i vinga a disfrutar... Ara una bufa aquí, l'altre allà, aquesta treu la cua fora, que una treu el cap ! Quin gaudir tu... El més sorprenent és que no es movien del nostre camp de visió ja que els capelins estaven acorralats al mateix lloc. Per acabar-ho d'adobar, un grupet de foques encara més a prop, aprofitant-se dels cetacis.
Quin dia més espectacular, al final hem arribat a la colònia d'ocells, on hem vist uns quants frarets, però s'ha de dir que ja era tard i estavem cansats així que no ens hem quedat gaire estona, però tot baixant encara ens hem trobat amb una colla de perdius àrtiques amb el plomatge d'estiu a la carretera que s'han quedat aturades una estoneta, segurament pensant que hi feiem aquelles hores per allà els d'una autocaravana - aquí en diuen RV-
La predicció era quedar-se a dormir Chance cove provincial park, uns kilòmetres més amunt, però com que ja era tard hem dormit a Portugal cove.
Per cert per a la Rat i en Jordi. Ja mengariem un llamanatol sencer , però el pressupost està molt ajustat i al menys el pots provar , de fet n'hi ha més d'un lloc on es troben entrepans de llamantol, i en canvi de botifarra , no. Si és que no hi entenen res...

Desè dia

Després de 14 hores d'hores de ferry finalment hem arribat a Terranova. Aquesta "gran roca" és famosa pel seu bacallà però nosaltres hi anem a veure ocells i icebergs ( però fa molt sol i no sé si en veurem cap ). L'illa sembla deserta, kilòmetres i kilòmetres de praderes s'extenen sense arbres, sembla impossible que aquest lloc sigui un dels millors per veure ocells de Nord Amèrica. El més curiòs és que sempre bufa una lleugera brisa ( o no tant lleugera ). Just després d'arribar, hem anat a visitar un antic fort anglès des d'on em pogut contemplar una meravellosa vista. Després, hem començat a anar cap avall direcció el Cape St Mary's, un lloc on només hi crien 24000 mascarells ( imagineu-vos el soroll que fan )entre moltes altres espècies d'ocells. Pel camí, ens hem parat al nostre càmping, que està a 13 km del Cape, per dinar i carregar aigua potable. Havent dinat, hem posat rumb als mascarells.
Només arribar hem quedat parats de quants n'hi havien i quant soroll feien. Hem caminat una mica pel penya-segat, fins arribar a un sortint on hem pogut quasibé tocar els ocells. Una de les coses més sobtants també, és la poca gent que hi havia, estavem sols, això és l'última frontera !!
Ens hem quedat una bona estona mirant els ocells i la costa, que és molt escarpada i plena de penya-segats verds. Hem marxat al cap de tres o quatre hores meravellats per el paisatge i finalment hem arribat el càmping.

Novè Dia

El dia s'ha llevat que ni la gent d'aquí s'ho creia. El nostre rumb era direcció North Sidney, per agafar el Ferry cap a Terranova. Pel camí, ens hem parat al Bay Field Provincial park, on hem disfrutat del matí passejant per una magnífica platja.
Hem disfrutat moltíssim, sobretot l'Albert, que s'ha banyat ( a la platja erem vint-i-sis i dos socorristes) i ha fotografiat molts ocells. La veritat és que era un lloc digne de passar el dia, platja, sol i animalets, que més podíem demanar... Però no podíem fer tard a la cita, havíem de seguir cap amunt.
Ens hem parat a dinar en un bonic bosc amb taules. Després de dinar, la Laura i l'Albert s'han posat al riuet que passava pel costat per veure si caçaven algun peix però ha resultat ser que els peixos són més ràpids que el nens.
Després, s'han posat a collir cireres silvestres, que encara no hem provat. També hem omplert algunes garrafes d'una font que hi havia al costat.
A la tarda, hem visitat el museu de l'Alexander Graham Bell, i hem après que no només va inventar el telèfon, sinó que va fer temptatives en molts camps tals com l'aviació i hidrofoils entre d'altres.
Després hem anat a fer cua per agafar el Ferry, que per cert, és immens.

Vuitè dia

Pel matí visita a Halifax, una ciutat que té molt poca cosa per veure i no val gaire la pena. A la tarda hem anat a recollir l'autocaravana, a tornar el cotxe de lloguer, i a carregar provisions.
Com ja ens havia dit l'Stefan, aquesta zona és molt famosa per les seves Lobsters, que traduït serien llagostes, però que en realitat son uns llamàntols de cal ample i ni han tants que fins hi tot al McDonald's fa Mac Lobster, un entrepà de llamàntol.

Setè dia

L'hem atrapat, és en Panxo, tot i que s'amaga hi ha una foto que ho demostra!!!

L'esmorzar de la casa Blackberry, és una passada, amb fruita, l'àpat a escollir i de gran qualitat.
Sortint hem anat al Kejimkujik Seaside Adjunct, la banda marítima d'aquest parc situat a la part sud de Nova Escòcia . A l'arribar estàvem sols, i tot i que no em estat mai al Carib, la platja ho sembla, i a més a més hi ha foques.
Després de dinar,hem visitat Lunemburg i Peggy's Cove;A Peggy's Cove, hi ha el que diuen que és el far més bonic de Nova Escòcia, i per tant, el més conegut i retratat.
La sorpresa ha sigut majúscula, quan hem arribat al Youth Hostel i ens han dit que la reserva estava malament, que tenien totes les habitacions plenes, i que no hi podiem dormir. Finalment ens han fet una gestió poder dormir a la residència d'estudiants de l'universitat Sant Mary's, que val a dir que ha estat bé. Mentres els pares buscaven l'habitació, ens han deixat al Youth Hostel per fer el sopar,i com que les desgràcies sempre ens venen de dos en dos, s'ens ha cremat el sopar.Hem acabat menjant entrepants a la cuina de l'habitació de la residència...

Pessatours TV està oberta!

Hola a tots !
Pessatours TV està finalment inaugurada ! Només cal que aneu al link que hi ha a la dreta de la pantalla o que feu click aquí .
Ja sé que la calitat del video no és la millor però algo és algo que diuen.
El canal reprodueix automàticament uns videos, i els repeteix durant totes les hores, si voleu escollir els videos vosaltres heu de clicar al botonet on posa on-demand, al final de la petita TV. Llavors feu click a wildlife i escolliu el vídeo que voleu veure .
Gràcies per seguir-nos i esperem que us funcioni.

Sisè dia

Hem sortit cap a l'estació Annapolis Tidal Station que aprofita la forca de la marea baixa per generar electricitat, en intervals de sis hores.
Després hem anat al parc nacional que el pare en diu cuchi-cuchi park, ja que el seu nom es molt dificil (demà en direm el nom exacte) on hem fet algunes excursions a peu i em vist cervols i hem comprovat que als mosquits del Canadà el repelent d'aquí els hi deu donar gustet de paella o pernil, perquè malgrat que ens posem `per tot areu, ells piquen igual o més. A la tarda voliem anar a veure foques, pero s'hi ha posat la boira i ens hem quedat a Liverpool, a la casa de B&B, que curiosament es diu Blackberry pero tot hi que no te res a veure amb el de la maquineta te una col·lecció de bicicletes antigues molt xula i on també es poden veure colibris i altres ocells vius a l'exterior.
Per cert hem trobat en Panxo, si si el gos de la loteria primitiva, demà en publicarem una foto, si és que el gos es deixa retratar!

Laura i Joan

Cinquè dia

El dia s'ha llevat plujos, tot baixant hem anat a veure una granja on ens han explicat el proccediment de com es fa el Maple Syrup. Seguidament hem anat a l'aeroport a deixar l'Stefan i a fer kilometres fins arribar a Bridgetown, un poble amb mes esglesies que habitants (anglicana, baptista, evangelica). Per sopar, barbacoa al motel, que aquesta vegada estava bé.

QUART DIA

Avui escric especialment content, ja que la naturalesa de Nova Escòcia es comenca a mostrar. Sí, només llevar-me he pogut contemplar aquestes preciositats que podeu veure, els colibris o Humminbirds com els coneixen aquí. Bonics oi?
Després d'aquesta agradable sorpresa, hem sortit i hem visitat el Fundy National Park.
Allà hem fet una petita excursió cap a una platja molt bonica, on per sorpresa, hem pogut observar una àliga reial banyant-se a uns 10 metres, i sí, no s'espantava, és que la neteja és un assumpte molt important...
Hem tornat a agafar el cotxe i ens hem dirigit a un llac precios, on la Laura i jo hem fet una excursio amb canoa amb l'Stefan.
Tot seguit ens hem dirigit cap a Tatamagouche ( no confondre amb Tamagochi ) i hem anat a veure una platja molt bonica anomenada Blue Sea Beach on hem pogut observar altra vegada la meravellosa naturalesa salvatje del lloc, crancs, estrelles de mar, meduses, territs ... Quina maravella de dia!

TERCER DIA

Avui hem anat fins a Joggins a veure una altre zona plena de fossils i hem pogut veure com el color del terreny es molt mes vermellos i la marea anava entrant a pas de gegant cap a l'interior. Cada minut i mig avancava mig metre endavant. Des de dalt no impressionen tant com des de baix ja que la marea permet fer una llarga passejada contemplant les formes de les roques.
Despres d'aquesta l'interessant estada, hem baixat una mica més ( direcció Maine, USA ) i hem anat a visitar els Hopewell Rocks, unes formacions geològiques molt curioses i fascinants. Una vegada més hem pogut veure com la marea ens deixava amb la boca oberta ja que en questió d'hores ha deixat centenars de metres descoberts.
En acabat, ens hem dirigit cap al poblet coster d'Alma, on em passat la nit en un B&B molt acollidor.